Una educació obsoleta?

Reformula la manera d'ensenyar i aprendre

 

Durant els meus 10 anys d'experiència docent com a professora particular, i recentment com a professora d'aula, he adquirit consciència de que no tots els ritmes de treball són el mateix ni es poden treballar de la mateixa manera. Sembla molt lògic, realista i fins i tot fàcil d'assimilar, però el dilema estar en trobar i possar en pràctica un sistema efectiu per treballar aquesta problemàtica.

 

Com a professora de ciències graduada en Biología, juntament amb el Màster de Formació de Professorat, visc el dia a dia d'un grup de 25-30 alumnes que intenta superar els seus estudis post-obligatoris. Deixant de banda els currículums fixats per lleis obsoletes i per "professionals" no encarregats de dur-los a terme a l'aula, la manca de motivació i la rebeldia caracerística d'aquestes edats no faciliten la tasca diària.

      

Durant la meva formació com a docent m'han ensenyat que la motivació és el motor de l'aprenentatge, però que aquest aprenentatge ha de ser voluntari i personal, i tot i que el professorat possa de la seva part, és l'alumne el primer i últim responsable del seu propi procés d'aprenentatge.

 

Actuar com a guía no és fàcil, i cada cop ho tinc més clar..., però intento arribar a cadascún dels meus alumnes per aconseguir que acabin sent allò que desitgen ser. Viure d'expectatives no és fàcil i esgota moltíssim, però és molt més reconfortant que continuar fent lo que òbviament NO funciona. Ser possitu i enèrgic, donar el 120% en cadascun dels ámbits de la teva vida i ser feliç amb allò que aconsegueixes són les eines que em donen força cada dia per continuar lluitant per cadascuna d'aquestes persones que a dia d'avui considero part del meu éxit o fracàs personal.